L' "Origen" del Joc de l'Oca (I)

 Per Santi Pau

Diuen que l'origen del joc de l'Oca fou l'obsequi d'un mestre a un dels seus deixebles quan aquest prengué la decisió d'anar a pelegrinar a un llunyà santuari.


En veure que s'acostava el dia de la separació, el deixeble s'atansà al seu mestre per a fer-li-ho saber i per a demanar-li consell espiritual. Sembla que la resposat del mestre fou, si fa no fa, aquesta:

-Tota vegada que el número nou és la xifra que més s'escau als qui, com tu, emprenen qualsevol mena de pelegrinatge, reflexiona aquesta nit sobre ella, torna demà amb les conclussions i seguirem parlant.

El deixeble així ho feu i l'endemà entregà al seu mestre una taula on les nou xifres es distribuïen de la manera que reproduïm a continuació:

El mestre després de donar-hi un cop d'ull li digué:

-Estàs en el bon camí, però has comés un error: el número 1 no calia encercar-lo perquè no és producte de cap salt ni transferència, a diferència del 5 i el 9 que ho són del 2 i el 3. L'u és intocable, inamovible, innombrable... Com sigui, però, que has reflexionat correctament i que has entès que allò que ha de buscar tot bon pelegrí, es podria resumir en aquesta mena de "pas d'oca" que donen els números 2 i 3 per esdevenir 5 i 9, vet aquí el consell que em demanaves.

I li entregà una taula semblant a la que tot seguit dibuixem:

tot dient-li això que segueix: 

-El pelegrí va sempre d'oca en oca; només això el pertoca. Per avançar ha de superar uns paranys que solen estar situats just abans o desprès que apareguin les oques. Roman doncs, sempre despert i estigues sempre atent a la lletra "P" de Parany. Que Déu et doni una bona i santa romeria. Que trobis allò que busques. Vés en pau.

El deixeble prengué la taula i es despedí del seu mestre.


Passaren els dies i, a mida que feie camí, obserbava com anaven prenent nom totes les coses que el seu mestre li havia pronosticat.

La primera oca se la trobà vora d'un riu. La seva alegria fou gran, però per seguir la ruta havia de creuar el corrent i per a fer-ho, o bé es mullava o bé passava per un pont. Si prenia aquesta darrera opció havia de pagar peatge, fer cua i entrar en una animada tértulia que s'havia format entre la gent que esperava. Va estar temptat d'afegir-s'hi però finalment decidí tirar pel dret. A més, es digué, amb la calor que fa no m'anirà pas malament un bon bateig. En haver creuat el riu donà una darrera mirada al pont i somrigué en veure un eneorme embús que s'hi havia format alseu bell mig a causa de la ruptura de a roda d'un carretó.

Passaren onze dies d'alegre camí en el transcurs dels quals trobà la segona i tercera ocques. Potser aquets mateixos ànims feren que forcés una mica massa el seu pas, la qüestió fou que a l'entrada d'un poble es trobà amb la quarta oca, pasada la qual es digué que havia arribat el moment de descansar. Quina fou la seva sorpresa quand, en alçar els ulls veié un rètol que resava: "Posada", Anava per entrar-hi quan li vingué a la memòria allò que el seu mestre li digue de les "P" i girà cua de molt mala gana, tot sigui dit.

Es passà tres dies remugant contra les ditxoses "P" i ja començava apensar que es deixava portar per maníes i supersticions quan es creuà amb la cinquena oca, la visió de la qual li esfumà tots les boires del cap.


Dos dies m´s tard coincidí amb la ruta d'un firaire i tot fent camí es posaren a parlar. Com que el sol queia de valent varen seure a l'ombra d'un om, al costat d'una font per fer un traguet d'aigua. Es relaxaren, tragueren els vasos dels farcells i els rentaren mentre el firaire li ensenyà uns palets o daus que feia servir per a conèixer l'esdevenidor. Li preguntà si volia fer-ne us, però el nostre romeu, en sentir la paraula "palet" estarrufà el nas: començava per "P". Sense ni tan sols haver tastat l'aigua, s'alça d'una revolada i emprengué de nou el camí. Unes passes enllà, un nen esvalotat empaitava amb una canya una oca.

...continuarà...