LA CASA DE DEU

               

                            LÀMINA XVI

 La torre es destruïda per un llamp, uns personatges cauen a terra a causa de l’impacte, al fons hi ha unes boles de color.

Aquesta torre es similar a la Torre de Babel del Gènesis, el llamp compleix la mateixa funció que la confusió de les llengües.

                                                  

     El desig engendrat per la ignorància atribueix importància a coses il·lusòries produïdes per una construcció mental del jo, i aquestes produccions, al no estar harmonitzades amb el món espiritual, considerat com a realitat única, tard o d’hora esdevenen destruïdes per el llamp de la realitat. El desacord inicial està entre la consciència humana i la realitat còsmica. El Gènesis ho explica amb la desobediència d’Eva al menjar la poma, aquest fet provoca les divergències entre la realitat divina i la nova realitat que se li presenta a l’home apartat del mon espiritual, però  amb la preservació del lliure albir per poder ser com deus coneixedors del be i del mal, progressant mitjançant l’experimentació, o amb el record, no del tot oblidat, intentar emprendre el retorn a la casa del Pare.

 La construcció de la torre es el fenomen primordial que conté la llavor de totes les tendències passades, presents i futures del gènere humà, per conquerir el cel mitjançant forces adquirides i desenvolupades a la terra. En el fons de la construcció de la torre hi ha la voluntat individual o col·lectiva de substituir la realitat espiritual per una súper estructura fabricada pels homes.

El ser colpit per el raig, es el resultat inevitable de la construcció individual o col·lectiva de la torre. La destrucció de la torre per el llamp,vol dir veure’s reduït a la pròpia realitat subjectiva, es a dir, a la realitat terrenal. Tota activitat autònoma de baix es troba tard o d’hora amb la realitat de dalt.

 Tot home construeix una espècie de torre que li es pròpia, les accions, opinions, idees, aspiracions autònomes personals, bombolles sobre un fons del no res, formen un món privat que ell ha construït i transporta per a si mateix. Es inevitable que en el món material o en el espiritual tot això es compari amb la única realitat de dalt.

Però ningú jutja, es la llum de la consciència completament desperta que se n’adona de la realitat. El raig de la torre es la llum de l’esperit que il·lumina l’enteniment, la imaginació i la voluntat, enfrontant l’ànima humana amb el transcendent.

                                                                 

 Els constructors que cauen son l’escola d’humilitat pels homes, la humiliació es veure’s reduït a la seva pròpia subjectivitat.

La torre serveix per revelar a l’home i a la humanitat, la relació entre la voluntat i el destí, o el que vol i el que succeeix en realitat.

 L’acció del raig al confrontar-se amb la realitat ens pot obrir els ulls a una altre manera d’enfocar el sentit de la vida, i al mateix temps aquesta experiència, mes o menys traumàtica, fa que madurem vitalment. El problema i la seva consegüent decepció ens fa créixer. 

                                                              

En la Tradició no hi ha preguntes a formular, hi ha crisis; i les seves consegüents respostes no son tals, son estats de consciència. Totes les crisis es resolen amb canvis en l’estat de consciència.

                                                                         

 La tasca inicial i eterna de la humanitat es “cultivar i guardar el jardí”, mantenir el món en estat de cooperació i equilibri entre l’esperit i la naturalesa. No hi ha que fer ni deixar de fer, ni construir sistemes de pensament ni deixar que el pensament estigui sense control, treballar (construir) i deixar créixer, pensar i esperar que maduri el pensament. Es la paraula acompanyada del silenci, cultura i tradició. Es la remembrança en el fons de les ànimes de la missió primordial de la humanitat: “cultivar i guardar” els arbres del misteri de la unió del que està a baix i el que està a dalt del jardí dels albors de l’humanitat.                                              

L’oblit d’aixo comporta entrar en l’ignorancia innata, conseqüència de la voluntat desitjosa de substituir el coneixement degut a la revelació per un coneixement derivat de l’experimentació: La torre.                                       

            

    

   

Queden moltes coses encara per esbrinar de l’arcà de la torre, una d’elles es: Per què l’arcà número XVI té com a nom principal  “la casa de Deu”?

Esperem propostes si us sembla be.

                                         o