23/6/00

Epitafi

 

Adéu amics:

Marxo un temps lluny.

Vaig omplir d’amor els meus dies a la Terra
Encara que a vegades no vaig saber comprendre-ho.
Me’n porto una maleta plena de crecords i alegries,
Els moment vuits no els vull pas.

Adéu amics, fins desprès
Doncs marxo confiat en el retrobament

Quant aquest arribi, visitarem els mons ignorats
Aquells que van formar un dia en nostre cel
I aquells als que varem donar vida en els postres somnis

Adéu amics, fins desprès
Perquè aviat, molt aviat,
sense que siguem conscients de l’efímer i fràgil que es el temps
Tornarem a veure’ns

Fins sempre amics




23 juny 2011

--
Poema inspirat en l'epitafí dels versos de Carmina

5 comentarios:

  1. Acabo de conocer la triste noticia de nuestro compañero Santi. Y digo "nuestro", porque me considero tan vuestro como a vosotros míos. Hace escasos días, me comentaban su última clase como ejemplo de vida y de trayectoria profesional brindada a los que fuisteis sus compañeros de un largo camino en desentrañar señales del conocimiento profundo y oculto de cada uno en sí mismo considerado.
    Apelad a la templaza de espíritu para que nunca fallezca el recuerdo de aquel que nos dió ejemplo de vida y de amistad.
    Descanse en paz

    ResponderEliminar
  2. Diuen que la temprança proporciona el “do de la llàgrima”. Tant de bo Santi en el seu traspàs, ens ajudi a poder “pensar en comú” i ens faciliti la “intuïció” necessària per acostar-nos una mica més a la realitat puguem pensar i plorar junts

    ResponderEliminar
  3. No t’aturis, estimat Santi.

    Nosaltres restarem una estona més per aquí.

    Ens quedarem amb la teva definició del bé: HARMONIA

    Però sobretot, procurarem seguir el consell que ens repeties constantment:“busca el regne dels cels i ho demès se us donarà per afegidura”


    Et trobarem a faltar.

    Un peto molt gros

    *

    ResponderEliminar
  4. Que la Gràcia de Déu Pare, Fill i el Sant Esperit, siguin sempre amb tu....

    ResponderEliminar
  5. Al borde del sendero un día nos sentamos.
    Ya nuestra vida es tiempo,y nuestra sola cuita son las desesperantes posturas que tomamos para aguardar....Mas Ella no faltará a la cita.

    A. Machado

    ResponderEliminar