LÀMINA XVIII... SEGONA PART

                       

                                   LA LLUNA
         

     El intel·lecte que té una incomprensió natural a la vida, ha d’entendre el verb en el fons de la vida i la vida en el fons de la llum de la consciencia, i farà això no per entendre sinó per fer un acte de futur, un acte creador, per provocar el naixement de lo que no és, de el nou.

Aquesta és la diferencia entre la naturalesa de la intel·ligència i la intuïció de la fe, entre la comprensió del que és i la participació en l’ esdevenir del que serà. Així va obrar Abraham al abandonar Ur i viatjar pel desert donant origen a un poble futur.

La tradició resumida en els arcans és l’esforç continu per arribar a l’ aliança entre la intuïció de la fe i la intel·ligència. Matrimoni alquímic entre el Sol i la Lluna.

La tasca pràctica inspirada per tal repte és tornar desinteressat a l’instin, en altres paraules, l’inici de la via de la purificació espiritual. Seguidament, s’orienta el futur de l’instin que es torna conscient  de si mateix, la tradició ho denomina “via il·luminativa”. Finalment, l’instin tendeix a ser capaç de reflexionar sobre el seu objecte, és la via de la unió i el seu fruit és la gnosi amplia-nos-la  indefinidament , és la via de la mística contemplativa.

 

 El resultat d’aquest treball dona pas a la intuïció, que es fa més operativa amb la meditació, el intel·lecte aprofundeix de cara a sondejar l’ obscuritat en la què està inserit i a la que pot accedir per mitjà de la simpatia.

La unió de la intel·ligència i el principi de la saviesa, s’anomena Da’at, en la Càbala és el saber adquirit i adquirible i el saber latent i actualitzable que esdevenen un, és “el intel·lecte il·luminat per la gracia”, on aquesta és el principi que actualitza el saber latent de la imatge i semblança de Deu en nosaltres, i la intel·ligència queda així il·luminada, pertany a l’esfera de l’esperit.

                                       

       

 Da’at no és un element constitutiu del sistema, és quelcom que afegir a l’arbre, on queda clar que la síntesi dels principis “intel·ligència - saviesa” o és anterior a la divisió d’aquests principis, o és realitzen en el món d’acció “Malkut”, o en el món de creativitat “Tiferet”, o en el de l’ amor sexual “Yessod”. Però no es realitza en el món del coneixement “Gnosis”.
.

 Da’at és l’ acte de coneixement paradigmàtic de la tradició occidental on l’instin i l’ intel·lecte desinteressats queden units en la intuïció.

La tradició ensenya l'existencia de tres grans arcans que es situen en el mig dels canals horitzontals de l'arbre kabalístic, quan es creuen amb el canal central.

L’arcà, que es troba en el punt central de la creu formada per la “bellesa – amor” i “elevació inspirada – certesa del saber”, tracte de consumar el matrimoni del foc creador de l’ imaginació amb les aigües clares del pensament, que brollen i corren de la bellesa i va a raure a l’amor.

     L’altre arcà és el centre de la creu formada per la “magnanimitat – justícia” amb la “irradiació divina – bellesa”. És la realització del matrimoni de la caritat, que perdona a tots, amb la justícia estricta en el camí que emana de l’essència Divina i arriba a la realització de la bellesa.

     L’arcà del coneixement està en el centre de la creu formada per la “saviesa – intel·ligència” i la “llum divina – bellesa”, que realitza el matrimoni de la revelació de d’alt amb l’ intel·lecte basat en l’experiència.

     Aquest arcans son tres aspectes en tres “nivells” de l’únic arcà del matrimoni dels contraris en el cap, en el cor i en la voluntat, l’arcà de la creu.

La intuïció és el fruit de la transmutació gradual de la intel·ligència que s’ha passat al servei de l’alè que brolla del fons de “l’instin – saviesa”, l’obediència de la ment al fet que la transcendeix realitza gradualment la seva obra, convertint-la en òrgan de coneixement  de la relació de les coses i dels éssers com a tals. La pobresa, assumida per el intel·lecte davant l’element que el transcendeix, el capacita per rebre’l i assimilar la seva ensenyança a la que havia estat cec i sord, amb el buidament previ. La integritat  transforma el pensament que s’esforça en la recerca de la profunditat i l’essencialitat.     

La intel·ligència passa del “com” de les coses al “que”, traspassant el llindar intel·lectual, l’ inconscient no desconcerta a la ment, al contrari, la penetra i esdevé lluminosa.

La comunicació entre la intel·ligència i la saviesa és el desenvolupament de la consciencia en sentit moral, que passa dels actes al coneixement i es va despertant fins a esdevenir en llum de l’ intel·ligència.

 

La intuïció no és més que el matrimoni de la intel·ligència, que ha renunciat a l’autonomia absoluta, amb la consciencia ja desperta fins el punt de ser per la ment una font de revelacions precises. La intuïció és el intel·lecte ja del tot conscienciat i la consciencia del tot intel·ligible per la intel·ligència.

FI DE LA SEGONA PART