Esoterisme

Esotérico, ca.
(Del gr. esoterikos)

1. adj. Oculto, reservado.
2. adj. Dicho de una cosa: Que es impenetrable o de difícil acceso para la mente.
3. adj. Se dice de la doctrina que los filósofos de la Antigüedad
            no comunicaban sino a corto número de sus discípulos.
4. adj. Dicho de una doctrina: Que se transmite oralmente a los iniciados.

Esoterismo.

1. m. Cualidad de esotérico.

                                                                 Real Academia Española 22.ª edición



Doctrina o conjunt de doctrines de caràcter secret. El terme  procedeix de la paraula grega "esoterikos", que significa: interior, intern, entrar dintre d'un mateix i s'aplica a les ensenyances reservades a un grup reduït de deixebles. Les comunitats esotèriques participen en una serie de trets comunes, com pot ser la doctrina I els ritus que es practiquen en grup, el secret de les mateixes que han de mantenir els participants i "la Iniciació". Aquesta ultima revesteix gran importància en certs grups esotèrics. Un dels elements característics dels grup o comunitats esotèriques el constitueix el ritu, el qual, darrera la seva forma externa guarda un sentit interior que només es comprensible pels iniciats.
Les principals fonts de moviments, escoles o comunitats es troben tant en doctrines filosòfiques de orient (En distintes escoles del Budisme, dins de Hinduisme, etc.) aixi com en algunes variants de les grans corrents místiques i filosòfiques d'occident (gnosis, Hermetisme, etc.). Pel que es refereix al esoterisme modern cal anotar que s'han modificat notablement les característiques o trets comuns del esoterisme "tradicional". Aixi per exemple, es respecta escassament el manteniment del secret, i es poden observar observar fortes implicacions en l'ocultisme i amb la psicologia moderna. Per altra banda les figures mes representatives del esoterisme contemporani, mantenen vigent aquesta visió particular de l'home i del Univers.